|
Lou jour de la Chandeliero, [/] Chau grand fre o grand neviero: [/] Senoun l'ours sort de sa taniero, [/] Fai tres tours, [/] E rintro pèr quaranto jours |
occità |
|
Lloviese y nevase, y no ventiscase: que cuando hace viento, entonces hace mal tiempo |
castellà |
|
Lloviese y nevase, y no ventiscase |
castellà |
|
Lasă să ningă, să ploaie, numai vreme rea să nu se facă |
romanès |
|
La pluja o neu de febrer, | el millor femer |
català |
|
La nostra gloria è neve al sole |
italià |
|
La neve Sant'Andrea l'aspetta [/] se non a Sant'Andrea a Natale [/] se non a Natale [/] più non l’aspettare |
italià |
|
La neve prima di Natale è madre [/] dopo è matrigna |
italià |
|
La neve marzolina, viene la sera e va via la mattina |
italià |
|
La neve marzaiola, dura quanto la suocera e la nuora |
italià |
|
La neve di gennaio diventa sale [/] quella d'aprile farina |
italià |
|
La nèu d’Avènt [/] Duro long-tèms |
occità |
|
La neu de Sant Andreu, [/] fins a Carnestoltes la veureu |
català |
|
La neu de gener | tot l'any va bé |
català |
|
La nèu de febrié, [/] Tèn coume l'aigo en un panié |
occità |
|
La nèu de febrié [/] Vau un femourié |
occità |
|
La neu al gener, s'hi asseu com un cavaller |
català |
|
La neige au blé rend même service [/] Que fait à l’homme chaude pelisse |
francès |
|
La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada |
català |
|
La mandorla sciocca, fiorisce (a gennaio) quando fiocca |
italià |
