|
Candelera clara, | tota la quaresma emborbollada |
català |
|
Cando a Candelaria chora, medio inverno vai fóra; que chore, que deixe de chorar, metade do inverno está por pasar |
gallec |
|
Chandeleur couverte, [/] Quarante jours de perte |
francès |
|
Cuando la Candelaria plora, el invierno es fora; cuando ni plora ni hace viento, el invierno es dentro; y cuando ríe, quiere venire |
castellà |
|
Delle cere la giornata [/] ti dimostra la vernata, [/] se vedrai pioggia minuta [/] la vernata fia compiuta, [/] ma se vedi sole chiaro [/] marzo fia come gennaro |
italià |
|
Día da Candeloria, inverno fora. Se chove ou venta, aínda entra |
gallec |
|
El día de la Candelaria, está el invierno fuera; pero si no ha nevado y quiere nevar, invierno por comenzar |
castellà |
|
La Chandeleur noire, [/] L’hiver a fait son devoir |
francès |
|
La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada |
català |
|
Lou jour de la Chandeliero, [/] Chau grand fre o grand neviero: [/] Senoun l'ours sort de sa taniero, [/] Fai tres tours, [/] E rintro pèr quaranto jours |
occità |
|
Mare de Déu del Candelar, | el sol ja abaixa al pla |
català |
|
Per la Candelaia [/] è un freddo che s'abbaia |
italià |
|
Per la Candelera l'ós surt de l’ossera, i, si troba que fa bo, se'n torna a fer un gaitó |
català |
|
Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera |
català |
|
Per la Candelera, mal és l'obac que el sol no hi bat |
català |
|
Per la Candelera, | candeles de dues maneres |
català |
|
Per la Candelera/ hivern endavant/ o hivern endarrera |
català |
|
Per la Mare de Déu Candeler, mal és el bac que el sol no el té |
català |
|
Per la Santa Candelora [/] se nevica o se plora [/] dell'inverno siamo fora; [/] ma se è sole o solicello [/] siamo sempre a mezzo inverno |
italià |
|
Per la Santa Candelora, dell'inverno siamo fora, ma se piove o tira vento, dell'inverno siamo dentro |
italià |
