|
[Dijo una vieja:] Vaite Febreiriño corto, c'os teus días vintaoito, que se tiveras mais catro non quedaba can nin gato. [Febrero le contestó enojado:] Os teus becerriños oito, deixa que o meu irmán Marzo hache de os volver en catro |
gallec |
|
Ziua bună multă vreme nu ţine |
romanès |
|
Xaloc, molta mar i peix poc |
català |
|
Viento del sur en invierno, demonios del infierno |
castellà |
|
Vers santo Margarido, [/] Longo plueio es maudicho |
occità |
|
Vent gregal, | mal |
català |
|
Vent de garbí, | ni al vespre ni al matí |
català |
|
Vau mai un loup dins un troupèu [/] Qu’un mes de febrié trop bèu |
occità |
|
Val més un llop dintre un ramat, | que un febrer enriallat |
català |
|
Un mois de janvier sans gelée [/] Jamais n’amène bonne annèe |
francès |
|
Troppa pioggia guasta la biada |
italià |
|
Trons de cul, tempestat de merda |
català |
|
Tremountano, [/] Ni bono ni sano |
occità |
|
Trebuie să te temi de vînt cu zăpadă |
romanès |
|
Trebón de xaneiro, nen bon pan nen bon palleiro |
gallec |
|
Tre nebbie fanno una pioggia, tre peti una cacca |
italià |
|
Tras la borrasca, no comerás miel ni moscas |
castellà |
|
Tras invierno miserable, primavera detestable |
castellà |
|
Tramuntana, | ni bona ni sana |
català |
|
Tramontana torba e libeccio chiaro [/] tienti all'erta marinaro |
italià |
