Sol fals al cantó de Marina, pluja; a la banda de Muntanya, vent, i si cau res, és rufa |
català |
Si llueve ente Santiago y Santa Ana, rica la montaña |
asturià |
Si les loups se voient de montagne en montagne, le soleil se cache pour six semaines |
francès |
Si la montaña se toca, guardad, muchachas, la ropa |
castellà |
Si l'arc-en-ciel prend pied dans la mer, c'est signe de pluie, / Si c'est sur la montagne, le vent ne tardera pas à arriver |
francès |
Si es setembre sa terra banya, | sa baciva d'es bous és a muntanya |
català |
Si de tardi la vaca solmena'l cencerru, échai el fatu, pastor, y muda de xerru |
asturià |
Setiembre, queima de montes, ou secan os ríos ou leva as pontes |
gallec |
Serán ó monte, bois á corte; serán ó mar, bois a labrar |
gallec |
Se in chest mês fumin lis monts dispès, segno d’un trist unviêr |
friülà |
Se il cîl al è saren e la mont e je scure, no sta fidati, che no tu sês sigure |
friülà |
Se ao vale a névoa baixar, [/] vai pr'ò mar. [/] Mas se p'los montes se atrasa, [/] fica em casa |
portuguès |
Scure la marine, mangje, bêf e sta in cusine; clare la montagne, bêf e va’ in campagne |
friülà |
Sante Catarine, la nêf a la coline [/] e a San Bastian la nêf al mont e al plan |
friülà |
Sant Andrea dalla barba bianca se trova la neve al monte la porta al piano, se la trova al piano la porta al monte |
italià |
San Bastian, va al mont e cjale il plan: se tu viodis pôc, spere assai; se tu viodis trop, spere pôc |
friülà |
San Bastian, la nêf al mont e al plan |
friülà |
Ruxe la Ñera, vendaval ena corredera |
asturià |
Roibéns ó monte, bois á corte; roibéns ó mar, vellas a raxar; roibéns á ribeira, vellas á pateira |
gallec |
Roibéns ao mar, vellas a solar; roibéns ao monte, vellas á fonte; roibás ao Miño, vellas ao niño |
gallec |