|
Dacă în ziua de Bobotează va bate crivăţul, vor fi roade la bucate |
romanès |
|
De flor de Janeiro, ninguém enche o celeiro |
portuguès |
|
De mai, chaude et douce pluie [/] Fait belle fleur et riche épi |
francès |
|
Decembar ineveât, racolt sigurât |
friülà |
|
Decembar scûr, anade buine |
friülà |
|
Des cerises demi la bouche, [/] s'il pleut à la St-Georges |
francès |
|
Desembre nevat, | bon any per al blat |
català |
|
Desembre nevós, | per al blat és avantatjós |
català |
|
Desot l'eve la fan [/] Desot la nei lo pan |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Dia de Sant Vicenç espanyol, | bona anyada de blat si fa bon sol |
català |
|
Dieu nous donne l'année ordinaire bonne; [/] Mais si le temps est pluvieux [/] Nous aurons l'an infructueux |
francès |
|
Diu nus vuardi di un bon ’zenâr [/] par podê jemplâ il granâr |
friülà |
|
El agua de San Juan / quita vino y no da pan. La de Santa Rita / todo lo quita |
castellà |
|
El agua en San Juan tolle el viño y non fai pan |
asturià |
|
El agua por San Juan quita vino y non da pan |
asturià |
|
El agua por Santa Marina mata'l coco ya fai farina |
asturià |
|
El agua por Santa Marina, toa é jariña |
asturià |
|
El mes de enero / es la llave del granero; / lluvia de febrero / cada gota vale un dinero; / en marzo / cada gota quita un cuarto; / en mayo / más que en todo el año |
castellà |
|
El orbayu per San Xuan quita vino y non da pan |
asturià |
|
El orbayu per San Xuan quita yerba y non da pan |
asturià |
