|
Marzo marzán, por la mañana cara de ángel, y por la tarde cara de can |
castellà |
|
Marzo marzán, á noite cara de lobo i á mañán cara de can |
gallec |
|
Marzo marzán, á mañán cara de can; ó mediodía, ixamea a colmea; á noite chove, neva e escarapetea; e á mañán morre a ovella |
gallec |
|
Mars, [/] Caro davans, caro detras |
occità |
|
Març, marçó, | al matí cara de gos | i al vespre galant i minyó |
català |
|
Març marcer, [/] molt caracer |
català |
|
Luna blanca, tiempo en calma; con cara roja, viento sopla; cara amarilla, agua en la frente o en la colilla |
castellà |
|
Febrer plujós, | cara de gos |
català |
|
En San Xoán, o tempo aínda pon cara de can |
gallec |
|
Dacă soarele răsare cam întunecos, mohorât la faţă, şi după aceea se încălzeşte tare, proroceşte ploaie |
romanès |
|
Cerul de primăvară e adesea ca o mutră de soacră |
romanès |
|
Vermelha alvorada vem mal encarada |
portuguès |
|
Tschietschen della sera fa biala tschera; [/] tschietschen della damaun fa puoz e pultaun |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Si mars ne marmotte, avril fait la moue |
francès |
|
Setembro: mês dos figos e cara de poucos amigos |
portuguès |
|
Setembro, cara de poucos amigos e manhã de figos |
portuguès |
|
Scha San Martin fess tschera scorta, l'istess l'inviern ais davant porta |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Quand Mâr fâ la brôta, [/] Avri fâ la pôta |
francoprovençal de França |
|
O nordeste no inverno ten cara de inferno |
gallec |
|
Marzo, marzán, a mañá cara de rosa, a tarde cara de can |
gallec |
