"Mimesi, gràcies a la puntualitat i qualitat dels seus resultats, ha esdevingut un referent internacional en els estudis de poètica de l’Europa moderna, fent gala d’una mirada teòrica i comparatista que, al mateix temps, mai no oblida subratllar el seu compromís amb els textos catalans del període. Amb Metaficció, i després d’un cicle inicial de publicacions dedicat a les diverses poètiques de l’Edat Moderna, Mimesi s’endinsa en noves línies de recerca en les quals l’eix dominant és l’autoreflexivitat, juntament amb les figuracions autorials, d’acord amb un focus d’interès que caracteritza bona part de la investigació més recent sobre les idees literàries de l’early modern period, interessada a desvetllar el subtil i no sempre senzill diàleg entre les teories i les obres mateixes; com aquelles adquireixen forma i cos; com s’hi insereixen de forma conscient les diverses instàncies del procés literari (autors, lectors, imatges del món, l’espai, el temps, etc.); en fi, com es fan ressò d’aquestes possibilitats les poètiques explícites, en un camí d’anada i tornada. El pròleg dota de cohesió i alè comparatista a les set peces aplegades, de generosa extensió, relatives a diverses tradicions nacionals i escrites en quatre llengües romàniques. El conjunt resultant dóna setge a quatre nuclis genèrics principals, que són la lírica, l’èpica, el diàleg i el teatre, i, sense esgotar les possibilitats de la qüestió, ofereix un suggerent i autoritzat tast de les seves possibilitats d’estudi, alhora que incideix en uns vectors d’indagació predominants, com són les figuracions d’autor, l’estatut de la ficció literària i la metateatralitat."
